Un itinerari per la Barcelona de 1937 que culmina amb una recreació literària entre Orwell i Godard
La segona edició de la Ruta Literària George Orwell va recórrer els espais dels Fets de Maig de 1937 i va concloure amb una recreació escènica al Palau de la Virreina, seguida d’un dinar de germanor a Can Culleretes. Una jornada que uneix història, literatura i convivència.
Recorregut històric:
La II Ruta Literària George Orwell, organitzada per l’Associació d’Estudis Històrics de l’Automoció (AEHA), va començar al matí a la Plaça Catalunya, on es va fer memòria dels del 3 de maig de 1937. El recorregut va incloure parades a la cheka del Portal de l’Àngel, l’Església del Pi, la Plaça del Milicià Desconegut, el restaurant Los Caracoles, l’Hotel Falcón i l’Hotel Principal, alguns dels espais on Orwell va deixar petjada durant la seva estada a Barcelona.
La recreació literària:
La ruta va culminar al Palau de la Virreina, on es va llegir un fragment del diari de Mary Low i es va representar una entrevista fictícia entre George Orwell i Jean-Luc Godard, interpretats per Llorenç i Natxo. La posada en escena va unir literatura, cinema i memòria històrica en un diàleg que travessa dècades i llenguatges.
Diàleg que mai va succeir entre Orwell i Godard (resumit):
La llum daurada de la tarda entrava pels finestrals del Palau de la Virreina, a la Rambla de Barcelona. L’exposició La fraternitat de les metàfores de Jean-Luc Godard omplia les sales amb imatges, textos superposats i salts de muntatge. En una sala més tranquil·la, gairebé deserta, George Orwell —o el seu esperit, o la seva memòria viva— observava en silenci.
Godard: —Homenatge a Catalunya. Vostè ho va viure. Jo només ho he somiat en cel·luloide.
Orwell: —Vaig arribar a una Barcelona que semblava el futur. Col·lectivitzacions, comitès obrers, gent que es deia “company”. I després va venir la traïció. Allà vaig aprendre que qui controla el passat controla el futur.
Godard: —A Alphaville vaig crear una ciutat totalitària governada per una màquina que prohibeix les emocions. El protagonista derrota el sistema recitant poesia.
Orwell: —Vostè va fer visible el que jo vaig descriure amb paraules. El terror és el mateix: eliminar les paraules perilloses per eliminar el pensament lliure.
Godard: —Vostè va escriure “La llibertat és dir que dos més dos són quatre”. Jo vaig filmar un món on dir “t’estimo” és un acte revolucionari, per això sempre he dit que el cinema tal com jo el concebo és una petita Catalunya —va continuar Godard—. Una petita Catalunya que té dificultats per existir. rebel, anarquista en l’esperit, amenaçada per tots els poders.
El silenci va caure suau entre ells. A fora, la Rambla seguia el seu flux etern. Dins la Virreina, literatura i cinema es trobaven finalment, en una petita Catalunya possible, lliure i fràgil.
Dinar de cloenda
Després de la representació, la jornada va acabar amb un gran dinar de germanor al restaurant Can Culleretes, on els participants varem compartir reflexions, records i projectes futurs. En un ambient distès i ple de complicitat, es va tancar una jornada que va unir memòria, cultura i convivència, reafirmant l’esperit col·lectiu de l’AEHA.
